POEMES SENSE DIMINUTIUS, Carles Cano (P.20)

El llibre que he escollit llegir per a la tertúlia de poesia ha sigut “Poemes sense diminutius”, de Carles Cano, un recull de poemes de distints temes per a xiquets i xiquetes de primers cursos de EP. Va ser publicat a Alzira, per l’edició Bromera en 2007. He escollit aquest llibre perquè el tinc a la meua biblioteca de casa i el llegíem de tant en tan en ma casa: a l'hora de dinar, mentres anàvem a l'escola,... A més, el varem estudiar a classe a una tertúlia i amb ocasió d'aquesta coincidència em va parèixer molt interessant analitzar aquest llibre infantil per a conéixer-lo millor i adquirir una visió més formada i crítica de l'obra.

En primer lloc, he de comentar que la poesia com tal és un recurs literari molt molt interessant per a aplicar amb els nens i nenes de primària perquè la musicalitat que proporcionen els versos fa molt senzilla la seua memorització i el seu aprenentatge, a més, es fa molt agradable i es pot aprofitar aquesta característica en favor de que agarren passió per temes que no tenen molt d’atractiu per a ells, o també es pot utilitzar com a ferramenta per a transmetre valors i missatges importantíssims, com es fa en aquest llibre: Es parla d’amistat, de reciclatge, ... Tractant de aconseguir que aprenen actituds essencials per a fer d’aquest un món millor.

Un exemple de temes que es tracten al recull és la natura i el medi ambient. Tota la primera part gira al voltant de distints elements de la natura: el Sol, la Lluna... I apareixen moltes comparacions i personificacions per a fer més il·lustrativa la descripció, i més fàcil per als xiquets i les xiquetes. A més, s’incorporen dibuixos i altres elements visuals que fan de la lectura una activitat més amena. Per a mi, aquesta part del llibre se’m fa molt suggestiva car amb simples figures retòriques, l’autor va introduint característiques observables d’aquestos astres. Observables per a nosaltres, però a lo millor els xiquets encara no s’han adonat d’alguns; així doncs, és una manera de ensenyar a la que no estem acostumats, tanmateix, pot ser molt útil.

A altra part,  s’introdueixen aspectes educatius en poemes sobre el mestre, les vocals o la classe. Jo crec que aquesta aparició de l’escola en el llibre fa que es normalitzen aquestos elements de l’escola i deixen de parèixer obligacions sense sentit. La mestra apareix com una amiga, com deuria ser, perquè passa molt de temps amb els alumnes i és necessari transmetre bones sensacions encara que se’ns faça molt costós aquest treball: és la nostra obligació fer que els xiquets senten confiança i puguen estar còmodes amb nosaltres i amb la classe. També s’inclouen missatges de valors positius per a reforçar l’ajuda entre companys, el cuidat del medi ambient... És un gran aprofitament del recurs literari per a transmetre aquestos valors de solidaritat i companyerisme, i a més, aquest recurs es pot emprar com treball de classe o inclús, com actuació de fi de curs. Preparar la cançó del medi ambient per a terminar el curs no estaria malament.

Per últim, hi ha un apartat dedicat als animals, i algun poema és molt original (des del meu punt de vista, el dels pingüins és el més atractiu de tots amb diferència), però la majoria són molt senzills (poemes fins de 3 i 4 versos). En la meua opinió, la majoria d’aquestos no aporten massa per lo menys en comparació amb la resta del poemari, perquè l’objectiu passa a ser entretenir als xiquets i poc més. L’altre capítol s’anomena “De tot un poc” i en aquest segon es troben aquells versos que probablement a l’autor li pareixien molt interessants però no sabia on posar-los.

En general, m’ha paregut una obra molt convenient per a utilitzar en EP perquè tracta de forma melodiosa temes de tota classe i pot servir com a ferramenta valuosíssima per a transmetre idees positives, solidaries i educatives. M'ha agradat molt poder aprendre els matiços tècnics i haver obtingut una opinió crítica sobre aquest llibre.