CASTIGATS!, Juli Disla (P 18)

He decidit fer una ressenya del llibre Castigats!, de Juli Disla perquè és un exemple de teatre per a infants i una obra literària perfecta per a introduir el gènere dramàtic als més menuts. Aquest exemplar fou editat per l’editorial Bromera a Alzira en 2002.

La trama és molt senzilla i l’estructura és molt fàcil d’entendre car es repeteix tres vegades, una per personatge. Aquesta història conta el cas de tres joves, dos xiques i un xic, que actuen malament i sos pares els castiguen al quart obscur, el quart dels càstics, lloc on es trobaran amb distints personatges imaginaris que els faran veure que no podran eixir mai i els condemnaran dient-los que sempre tindran els mateixos defectes. Com es pot veure, es tracta d’un argument amb poca complexitat. A mi, realment em va sorprendre aquest aspecte car m’esperava més aventures, més esdeveniments inesperats... però bé, ha estat interessant llegir-ho.

Els personatges principals, els tres xiquets, s’anomenen Tana, Tina i Tino, i són els seus pares qui els castiguen perquè una sempre està bruta i té taques a la roba, l’altra fa miradetes i és una curiosa, i el tercer perquè sempre li queda menjar al plat. Hi ha un altre personatge molt rellevant a la història anomenat Tirant Tumpet, personatge imaginari que tracta d’espantar els xiquets però amb un punt de ironia i humor. A més, hi ha altre punt de ficció: el quart obscur dels càstics dels tres està connectat i una vegada els tres estan dins, es troben i passen tot el temps junts, fins que Tirant els separa; junt amb l’aparició d’altres monstres i éssers estranys que faran patir molt als xiquets. Aquesta introducció de la part fictícia fa que l’autor es permeta escriure amb tota la llibertat que vulga, però al mateix temps, amb aquestos personatges, Disla comunica als xiquets que estan condemnats i no sé amb quin objectiu ho fa... Hem pareix, en aquest sentit, un llibre que no m’ha agradat.

En el referit a la trama, a banda del que he explicat a la part imaginaria, no m’ha paregut la millor obra literària perquè no veig un missatge clar per part de l’autor. No acabe d’entendre quina és l’actitud que vol transmetre als petits lectors. Per exemple, al principi de la història els xiquets no es penedeixen, nogensmenys, al trobar-se al quart obscur i contar-se entre ells el que els ha passat sí que ho fan, però, malauradament, a la fi acaben convençuts que tenien raó i volen ser sempre així. És una idea que es pot confondre fàcilment... No em pareix el llibre més apropiat per a parlar dels mals comportaments.

Però, per altra banda, sí que veig clar els aspectes positius de l’obra, sobretot, pel que fa al teatre. En primer lloc, el lector ha d’imaginar-se l’escena per molt rocambolesca que siga, i també té que posar veus als personatges jugant amb el to, maneres distintes de parlar i altres matisos. Tan sols amb aquesta part es fa un molt bon exercici d’empatia i d’aprenentatge en l’àmbit de la lectura oral i el teatre. Un altre avantatge és que es poden transformar aquestes pàgines en una obra de teatre pròpia. Aquesta posada en pràctica representant l’obra es pot dur a terme de distintes maneres, segons les característiques específiques de la classe: fer una lectura en grup, repartir els personatges i fer alguna escena a classe, encara que siga amb un escenari molt rudimentari i moltes altres idees que poden sorgir dels propis alumnes. El més important en aquest aspecte seria treballar amb els xiquets i les xiquetes el llegir en veu alta i clar, posar-se en la pell del personatge, mesurar el temps de cada intervenció, etc.