La lectura al centre (P27)

          El llibre que he escollit ha sigut: La lectura al centre, de Gemma Lluch, i va ser publicat a Alzira, per l’edició Bromera en 2012 dins de la col·lecció: Bromera Didàctiques. La importància del llibre radica en que es una eina per a satisfer una necessitat educativa real, que tots els centres viuen: formular un Pla de Lectura de Centre realista; concret, clar i precís; curt i real. I bastit únicament amb els recursos amb què veritablement es compta.

           Pel que fa a l’autora, Gemma Lluch es professora de la Universitat de Valencia i investigadora de Literatura Infantil i Juvenil (LIJ); i amb el seu llibre contextualitza, analitza i pauta, d’una banda, el procés de creació del Pla de Lectura de Centre; i forneix, de l’altra, els mediadors, tota la comunitat educativa (famílies, professors i estudiants) tant de l’orientació que necessitem per a pensar allò que donem de llegir, com d’un gran catàleg de propostes realistes i innovadores.

          El llibre consta de tres parts i un apèndix. En les tres primeres parts ens parla de la construcció del Pla Lector de Centre i del seu seguiment i avaluació; de tot el procés de creació de lectors i de totes les possibilitats que tenen els nostres xiquets i xiquetes de llegir i escriure en els diversos suports i circuits. Per una altra banda, trobem l’apèndix que ja no es centra en la tasca de l’escola de crear un bon Pla Lector de Centre sinó d’aportar materials per a que mares i pares també sàpiguen i pugen intervenir en aquest procés tan important com es el de crear futurs lectors. Aquest llibre ens ajuda a descriure les estratègies necessàries per elaborar i acompanyar un PLC: cal saber el que tenim i el que volem fer i saber avaluar-ho.

          Per a mi els punts essencials que estructuren aquest llibre son: 1) la lectura es una experiència de vida; una vivència íntima però transferible, això és, susceptible de ser comunicada i compartida; 2) la lectura com a experiència vital demana ser guiada; 3) i la lectura com a vivència comunicable, es troba sempre inserida en un entorn. Aquest entorn és com una realitat vinculada a noves formes de lectura i d’escriptura i a una cada vegada més estreta relació entre aquestes dues pràctiques lletrades.

També cal destacar la importancia que li dona Gemma Lluch al paper del mediador: Un mediador ha de posseir habilitats organitzatives i de gestió de recursos, com també capacitat de lideratge i dinamització de grups, cosa que implica capacitat per entusiasmar les persones en les pràctiques que s’hi proposen. També necessita capacitat d’observació, mirada analítica i reflexió crítica per poder avaluar els aspectes de les pràctiques que cal reforçar, aquells que cal implementar i aquells que és important mantenir.

          Jo pense que una pràctica lectora ben dissenyada, acompanyada i avaluada, ben elaborada al cap i al fi, com proposa Gemma Lluch en aquest llibre, augmenta no solament la lectura de libres, sinó també de la premsa escrita i virtual, dels llibres informatius o pàgines web. Cosa que es molt positiva per tal de que no es produïsca una desconnexió entre “el món real o món tecnològic” degut a la falta de eines tecnològiques de la que disposen els centres i de la reduïda utilització que se lis dona a les mateixes. Per tant, per tal d’adaptar-nos al nou món lector, hem d’incorporar noves idees com proposa Gemma Lluch: llegir per conversar, per cohesionar un grup, llegir i escriure socialment per donar la paraula i formar ciutadans compromesos, llegir per ser, per descobrir, [..] llegir perquè els participants d’una experiència arriben a ser els propis gestors. A més ara hem de canviar la nostra visió de la lectura, ja no solament al paper, sinó també a la pantalla, hem d’utilitzar totes les eines que ens aporten les noves tecnologies per fomentar la lectura com es proposa a La lectura al centre. De tota mena: una bona pràctica no sempre és la més innovadora o la més nombrosa. La qualitat la marca la manera de programar-la, de gestionar-la, d’acompanyar-la, d’avaluar-la i de millorar-la.

         Vull destacar tres aspectes que m'agraden molt del llibre: 1) em semblen de gran utilitat les fitxes per a posar en marxa el PLC i per avaluar-lo. El fet que el pla incorpore clarament tots els actors de l'escola: professors, família i estudiants; 2) m'agrada molt l'ajuda dels criteris per a seleccionar llibres informatius i de creació. Ens obliga a prendre consciència dels títols que triem per als nostres alumnes tot fent-nos les preguntes: per a què llegiran determinat títol, amb qui el llegiran, on el llegiran i què faran després de la lectura. Aquests criteris ens orienten sobre totes les variables a considerar: des de l'edat del lector fins als temes i els valors de les lectures; 3) em sembla un complement necessari i enriquidor el tercer apartat del llibre: els 36 exemples de bones pràctiques de lectura i escriptura on es dóna compte d'experiències reals desenvolupades en els centres educatius per tal que els joves lectors adquireixen motivacions intrínseques per a llegir. En essència són activitats que inclouen el treball cooperatiu, dissenyades per a parlar dels llibres, per a donar la veu als estudiants, per a investigar, crear i recrear, escriure i reescriure, per a l'alfabetització mediàtica i, no me n'oblide, també per a la formació d'un perfil públic en Internet amb la “guia d'ús” de les xarxes socials i dels entorns educatius de la web. A més, amb algunes pràctiques es fan activitats d'aprenentatge dels gèneres discursius i de la funció social dels textos, necessàries per a l'adquisició de competències vinculades amb la llengua i la literatura, entre d'altres.

           Jo veig de elevada importancia donar-li temps a la creació, revisió i avaluació del PLC ja que com diu Gabriel Janer Molina: no han de fer-se llistes adients i ja hem acabat la feina. El llibre ha de viure a l’espai de l’escola. I viure vol dir parlar del llibre, debatre’l, analitzar-lo i interpretar-lo. També hi veig de gran importancia planificar el temps i a posar-hi un espai per a llegir tant en l’escola com a casa: si els llibres no ocupen un espai en la teua vida, mai no seràs un bon lector i com a futur mestre sinó ets un bon lector no podràs ser un bon mediador o guia. Voldria justificar la citació d’aquest autor dient que es un dels autors de LIJ amb més projecció fora de l’àmbit lingüístic i distingit dues vegades amb el Premi Nacional de Literatura Juvenil del Ministeri de Cultura.

         Per a Concloure, vaig a afirmar que aquest llibre em va servir molt en un futur per a exercir millor la meua pràctica docent en l’àmbit lector. Ja que aporta una gran varietat de experiències i recursos per a saber crear un bon pla lector i que a més a més això provocarà que els meus alumnes se interessen més per la lectura y agafen un bon hàbit lector.