Aquest llibre forma part d´una trilogia, anomenat Las Crónicas del Angel. El que més m´ha impactat ha sigut que
l´autora, Marisol Sales, és una xica de València, en concret d´ Alfafar, i ha escrit el
primer llibre amb sols dèsset anys. Encara que es nota que és una escriptora
principiant, en detalls com la durada dels capítols per exemple, si que es pot
veure que va a tindre un futur brillant si continua la progressió. L´editorial que va apostar per ella va ser Bohodón Ediciones en l´any 2014. Em pareix
d´un gran mèrit compaginar els estudis amb la seua gran passió, escriure
novel·les.
El llibre conta la història de tres amics que descobreixen que tenen
uns grans poders per a combatre. El món es mantingut en pau pels àngels, mentre
que els dimonis volen extingir la raça humana i els àngels. Un tema molt
acertat per a xiquets, ja que es poden sentir identificats amb els personatges,
xics que pareixen normals, però tenen unes qualitats extraordinàries.
El llibre em porta records de la saga Crespusculo de Stephenie Méyer. La forma en que es desenvolupa la història té molts pareguts, com descobreixen el que són o quan es produix la batalla final. Valors com l´amistat, el sacrifici o el valor per enfrontar-se al mal apareixen constantment al llibre. Un dels detalls més significatius és que Natàlia, la xica del grup siga la més valenta i sempre es mostra disposta a enfrontar-se a qualsevol perill. Aquest fet s´enfronta a l´estereotip de la xica porigosa, que es protegida i salvada pel xic, l´heroi, demostrant que les xiques poden tindre el mateix paper protagonista que els xics.
El llibre em porta records de la saga Crespusculo de Stephenie Méyer. La forma en que es desenvolupa la història té molts pareguts, com descobreixen el que són o quan es produix la batalla final. Valors com l´amistat, el sacrifici o el valor per enfrontar-se al mal apareixen constantment al llibre. Un dels detalls més significatius és que Natàlia, la xica del grup siga la més valenta i sempre es mostra disposta a enfrontar-se a qualsevol perill. Aquest fet s´enfronta a l´estereotip de la xica porigosa, que es protegida i salvada pel xic, l´heroi, demostrant que les xiques poden tindre el mateix paper protagonista que els xics.
Un altre dels personatges que destacaria del llibre és el de l´àvia,
que els guia en el seu entrenament per a dominar els seus poders. Sempre els
dona consells que els serveixen per a resoldre problemes o afrontar situacions
complicades. Per exemple ací els adverteix el difícil que pot ser la vida a l´infern: "Porque la vida en el submundo no es que digamos... muy placentera. Si no perteneces a la realeza eres un esclavo." La figura dels avis és una de les més importants per als xiquets
quan són menuts i en la majoria de les famílies tenen un paper vital cuidant
als xiquets quan els pares treballen. Per tant em pareix molt adient que l´àvia
tinga un paper protagonista en la història.
Durant el transcurs de la història, encara que dos vegades Àngel i
Natàlia resulten ferits, al final cap dels protagonistes mor, ja que podria
resultar un fet xocant per als xiquets, però cooperant entre ells i usant els
seus poders acaben recuperant-se. Els personatges de l´infern són Satanàs i els seus fills, Idrick i Patry.
Satanàs adopta forma humana per a fer-se passar pel seu mestre de ciències i
observar com són els seus poders. Al final del llibre, en la batalla final els
xics acaben en ell, però els fills continuen vius. En els següents llibres
segur que els fills tenen moltes ganes de venjança i donaran molta batalla als
xics.
Sense cap dubte seria un llibre que recomanaria als meus alumnes, ja
que pot fer volar la seua imaginació i
convertir la lectura en un fet que els agrade de veritat. A més a més, veure que l´escriptora es una xica tan
jove pot motivar a molts xiquets a escriure les seues històries i qui sap, si
algú tindria èxit com a escriptor en un futur. Des del meu punt de vista,
redactar històries pot ser una activitat educativa molt enriquidora i de la
qual es pot traure molt de profit. Llegir i composar textos són dues de les activitats
que menys solen agradar als xiquets, però
en la meua opinió perquè no estan ben plantejades. Des de menuts totes
les lectures són obligatòries i quan obligues a algú a fer algo provoques certa
repulsió a l´ activitat. Si aconsegueixes que els xiquets ho facen com a “hobbie”,
i arriben a disfrutar-la, es poden treballar molts aspectes educatius d´una
manera globalitzada. Ortografia, capacitat de redacció, imaginació, autocrítica…
Els avantatges que ofereix ser capaç de composar i llegir són una ferramenta
per a educar als xiquets.
En conclusió, em pareix un llibre molt adient per a xiquets, fàcil de
llegir i molt entretingut. Ho recomanaria per a xiquets del segon i tercer
cicle de Primària, entre nou i onze
anys.