GRAMÀTICA DE LA FANTASIA (P27)

        La present obra literària va ser escrita per Gianni Rodari a l’any 1973. El llibre està compost per 44 capítols, i en cadascun d’aquests es conta una historieta; es tracta de històries que no tenen massa relació entre elles, però que són interessants i originals.

        Gianni Rodari va nàixer a Omega (Itàlia), el 23 d’Octubre de 1920, i va morir el 14 d’Abril de 1980 a Roma. Aquest autor es considerat com el pedagog de la imaginació i de la creativitat, per la seua gran labor amb l’ús de la fantasia i defensa del xiquets, considerant-los com a creadors actius amb capacitat de transformar el món. Rodari ha publicat més de vint llibres per a la infància, en els quals combina la imaginació i la creativitat amb l’humor. Amb la Gramàtica de la Fantasia va rebre el premi més important que es pot concedir en la literatura infantil; el premi Hans Christian Andernsen.

        La Gramàtica de la Fantasia proposa una gran quantitat de jocs que ajuden a desenvolupar la creativitat dels xiquet, gràcies a la experiència de Rodari, és per això que es tracta d’una ferramenta molt flexible. En resum, es tracta d’una obra literària, la finalitat de la qual és la de proporcionar els medis necessaris per al desenvolupament de la creativitat dels més menuts en referència al llenguatge, i d’aquesta manera poder-ho aprofitar en altres àrees o camps diferents.

        La present obra ens presenta una gran diversitat de mètodes i ferramentes per poder construir històries mitjançant la formulació d’idees. Un dels sistemes més importants que presenta Giannis Rodari per a fomentar al desenvolupament de la imaginació és el de “binomio fantástico”. Aquesta tècnica consisteix en seleccionar dos paraules amb una relació molt llunyana entre elles, i establir una connexió entre ambdues. Per a la posada en pràctica amb els xiquets, Rodari feia que dos xiquets escrigueren en un paper una paraula al atzar, després la mostraven i entre tota la classe s’havien de formular idees per a poder crear una historieta. Al llibre, Rodari ens exposa l’exemple de que el binomi “caballo-perro” no seria el més adequat, perquè les paraules no estan suficientment llunyanes entre sí; en aquest sentit sí seria un autèntic binomi la relació “gato-mesa”, per exemple. En definitiva, el binomi fantàstic és una tècnica molt adient per a la formulació de una gran quantitat de idees originals, què ens poden conduir cap a la creació d’històries a través de la creativitat. Particularment, no hi havia sentit parlar mai d’aquest mètode, però he quedat sorprès amb els bons resultats que poden sorgir d’aquesta tècnica, i de segur la recordaré com a una estratègia a tindre en compte a nivell de creativitat dels menuts. A més a més, fent ús d’aquesta ferramenta els xiquets poden aprendre de forma divertida; aquest és un aspecte molt problemàtic, ja que pareix que aprenentatge i diversió no puguen anar de la mà, quant hauria de ser el més normal sobre tot en l’ensenyament dels més menuts. En relació amb aquest aspecte, al llibre apareix una cita de Giacomo Leopardi que afirma que “La más bella y afortunada edad del hombre, que es la niñez, es atormentada de mil modos, con mil angustias, temores, fatigas de la educación y de la instrucción, tanto que el hombre adulto, incluso si se encuentra en la infelicidad..., no aceptaría volverse niño si había de pasar por todo lo que en su niñez ya pasó”. Aquesta afirmació reflexa perfectament l’etapa de la infància, es carrega als xiquets de responsabilitats i tasques, sense deixar-los temps per jugar, gaudir d’aquesta meravellosa etapa, en la que més que una educació instructiva, el que s’hauria de fer és guiar al xiquet cap al seu propi descobriment de les coses.

        D’altra banda, un situació diferent que aborda el llibre és la de la creativitat i aquells aspectes que l’envolten. En aquest sentit, Rodari critica totes aquelles metodologies que van en contra del foment de la creativitat i el foment de la imaginació en els xiquets. L’autor ens proposa diverses tècniques per treballar la capacitat de crear i ser original: donar llibertat a l’escola per tractar temes socialment estipulats (la sexualitat i l’assumpte escatològic), aprofitar-se tant dels errors, així com de diverses situacions de la vida quotidiana per a inventar una història, la inclusió del conte popular en l’escola. Aquest últim aspecte del conte popular el considere de gran importància; cada vegada es treballa menys amb els contes a l’escola, han anat desapareixent progressivament de la societat com un element de transmissió de cultura i de tradició. Els contes, han de tornar a utilitzar-se com un element important dins de l’adquisició de cultura dels xiquets, i per això el seu establiment a l’escola resulta fonamental.

        Un altre dels aspectes relacionats amb el desenvolupament de la creativitat que més m’ha cridat l’atenció és el de l’error creatiu. A partir de l’error en l’escriptura o en la pronunciació de paraules, es poden crear noms de personatges, poblacions, etc. Aquesta tècnica ajuda als xiquets a construir històries de manera divertida i graciosa, allunyant-los de la sensació de por a equivocar-se.

        Es pot determinar que el llibre està basat en el foment de la creativitat i en la crítica a tot allò que impossibilita el seu bon funcionament. Baix el meu punt de vista, el llibre és molt adient per a ser llegit per mestres, ja què de segur els ajuda a comprendre la importància de fer fluir la capacitat de crear en els menuts. A l’actualitat, encara existeixen molts aspectes que limiten el desenvolupament d’aquesta capacitat; és per això que des de la pròpia escola es deu treballar fermament, i d’aquesta manera donar l’oportunitat als xiquets d’aprendre mitjançant una metodologia més activa, participativa, en contacte amb l’entorn i amb els seus propis pensaments, etc. S’ha de tindre en compte, que no sols els mestres han de contribuir a eixe canvi, sinó també les famílies, les institucions i en definitiva las societat en la que convivim.

        Per finalitzar, dir que aquest és un llibre molt interessant per a conèixer tècniques i mètodes molt adients per tal de treballar amb els menuts. També m’ha ajudat a reflexionar al voltant de tot el que envolta a l’ensenyament dels xiquets, prenent consciència de que s’hauria de tractar millorar en molts aspectes de l’ensenyament en dels diferents elements participants en l’acció educativa.