Aquest és un llibre que pertany al gènere literari del teatre, va ser escrit per
Carles Cano a l´any 1994. Es tracta d´una obra molt fàcil de llegir, però en la
meua opinió, per a xiquets és molt més
recomanable veure-la representada com a obra teatral.
Un dels aspectes que
més m ´ha cridat l´atenció ha sigut el paper dels protagonistes de la
història, totalment canviats a com són en el conte original. D´aquesta manera,
el llibre comença amb una Caputxeta molt més espavilada que el llop, com quan
l´ humilia pegant-li amb un martell al cap. Aquest fet pot deixar als xiquets
bocabadats i ser un bon tema de debat a classe per tractar els rols de gènere
en la societat i com en el conte l´autor trenca un poquet amb la tradició. La
Caputxeta no representa la típica xiqueta que té por als llops, ni el llop la seua imatge
feroç del conte.
Un altre dels personatges rellevants que apareix durant tot
el llibre és el guàrdia. En tot moment busca detindre als personatges del conte
amb raons insuficients, com que el llop porte una branqueta d´ una espècie
protegida a la boca. L´autor ha intentar fer una comparació burlesca de
cóm és l´autoritat en l´actualitat. De
vegades es busca condemnar la ximpleria més absurda mentre que, altres delits
molt més greus, són passats per alt.
La primera escena en la que diuen: “ Passem a publicitat”,
em deixa un poc sorprés, però quan es
repeteix quatre vegades comprenc que l´autor està simulant un programa
televisiu. Una molt bona crítica, ja que els anuncis són quasi tan llargs com
la trama de l´argument principal. En aquestos anuncis apareixen altres
personatges de conte com Blancaneus, Frankenstein i la Ventafocs. Publiciten un
detergent i operacions de cirurgia estètica, que poc tenen a veure amb
l'argument principal del conte.
Altra de les parts
del llibre que m'ha cridat l'atenció és en la qual es parla de la religió. El
llop no pot menjar porc perquè l'hi ho prohibeix la seua religió, com explica
Caputxeta: "És de veres, el llop és àrab i no menja porc." Davant la
diversitat cultural i ètnica que trobem a les aules actualment, em sembla molt
interessant que es parli a les aules de religions diferents a les nostres, des
de ben menuts. Conèixer altres costums i formes de viure farà que els xiquets
siguen més oberts de ment i tolerants davant les diferències.
El tema de la mort hi apareix també al llibre, encara que d´una manera una mica
còmica. Les botifarres, que pertanyen al cos del germà del porquet, les troben
a la cistella de la Caputxeta. Li fan un funeral i li guarden duel d'una manera
molt poc formal. Aquest fet pot representar un mal exemple per als xiquets, ja
que no es pot associar la imatge d'un funeral com un moment per fer burla, sinó
per mostrar respecte davant la família del difunt.
Per últim, m´agradaria concloure amb una frase del final del llibre que em sembla clau per a
mostrar la intenció de l´autor: “Jugueu amb els contes, llegiu-los,
apreneu-vos-els tan bé que podeu arribar a canviar-los per plaer”. El fet de
llegir ha de ser una aventura per al xiquet, una activitat que li agrade i puga
fer per plaer, no per obligació. Deixar-li que imagine i siga capaç de crear altres històries pot
estimular una habilitat que es treballa molt poc a l´escola la creativitat. Des
del meu punt de vista, que el xiquet puga ser creatiu és un punt molt favorable
de cara al seu futur. Les empreses busquen gent amb idees innovadores, la gent
llegeix llibres que són diferents al que estan acostumats, els millors artistes
tenen idees que cap altre ha tingut mai... No es tracta d´educar a xiquets per
a que continuen fent el que fem nosaltres, sinó xiquets capaços de fer un món
millor per a tots.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada