Gènere líric

                La paraula "lírica" defineix tot allò relatiu o pertanyent a la lira, o a la poesia pròpia per a el cant. Es caracteritza per la musicalitat i per l’expressió de sentiments de un emissor fictici, o parlant líric y, a més a més, per la representació de la seva subjectivitat. És la forma poètica que expressa els sentiments, la imaginació i els pensaments de l'autor (el esmentat parlant líric). És el que el poeta sent en el seu món interior, inspirant-se en la seva pròpia emoció i també en la de altres. Així, com que el parlant líric expressa les seves emocions, aquest gènere està associat amb la funció expressiva del llenguatge . El gènere líric no busca ser una fidel representació de la realitat del món, ja que aquesta no és la seva finalitat inicial, sinó la d'expressar la interioritat del o els parlants. El món no busca ser representat, ja que el món d'un no és igual per a un altre, per axó la lírica apunta a la subjectivitat de cada exponent. Aleshores, el vers sol ser el mitjà expressiu més utilitzat per a la lírica. Se diu gènere líric perquè antigament els poemes es recitaven acompanyats d'una lira (instrument musical de cordes). Per altra banda, en la poesia infantil ha estat freqüent que s'incorporessin al gènere aspectes no literaris que no s’exigeixen en la poesia en general, però s'entenen imprescindibles per als nens: com la moral i la voluntat pedagògica. Els subgèneres són: Poesia, Balada, Cobla, Oda, Romanç, Ègloga, Sonet y Cançó. A aquest gènere pertany el famós poeta espanyol Federico Garcia Lorca. (Cervera, J. (1991). Teoría de la literatura infantil).