Etimològicament, la literatura deriva del llatí littera, que significa lletra o l'escrit. Per la seua etimologia, doncs, la literatura està lligada a la cultura, com a manifestació de bellesa a través de la paraula escrita, però aquesta definició deixa fora el fet literari que és anterior a la generació de l’escriptura, ja que des de que el home es home, passant per l’Antiguitat i a l’Edat Mitjana, la literatura era de transmissió oral (no estava la figura de l’escriptor, però estava, per eixample, la figura del joglar), que és la primera manifestació literària coneguda. Per tant, és millor parlar, seguint a Aristòtil, de l'art de la paraula: la literatura és un art, i per tant, es relaciona amb altres arts, i té una finalitat estètica. Cal mencionar que La Poètica, de Aristòtil va ser el primer text teòric de gran pes en el que es tracta la qüestió de definir l’art de l’escriptura.
Abans de Aristòtil el primer pensador grec del qual es conserva una quantitat important de reflexions al voltant del fet literari és Plató. L'acostament de Plató a la literatura es realitza en un doble vessant: metafísic i ètic. Des d'ambdós punts de vista, la consideració de la literatura és més aviat negativa per a d’ell, ja que conduïa a perdre la memòria.
Altra definició del concepte literatura, que integra el fet literari, es la donada per l’autor J. Domínguez Caparros (2001), qui entén la literatura com un llenguatge propi del tipus de comunicació especial que és l’art... si la literatura canvia d’una època a un altra, d’una societat a altra, en la seua descripció deu integrar elements textuals i extratextuals, com caracteritzadors del tipus de comunicació artística en que consisteix. Aquesta perspectiva comunicativa implica que la literatura és un missatge dins d’un acte comunicatiu, el qual és desenvolupa en una situació especial, amb un emissor, un receptor i un context propi.
Delimitar el concepte de literatura no es gens fàcil. Sebastià Serrano constatà que el fet de la literatura ha estat un intent fallit: El mateix concepte de literatura sembla que fa figa per més d'un indret. Amb açò, pretén fer-nos reflexionar sobre que és i també que no hi és literari. Ja no demanem un algorisme de reconeixement, però sí un criteri fiable que permeta delimitar clarament allò que és literatura i diferenciar-ho d'allò que no és.
Per altra banda, el fet literari és un fet històric, és mudable en el temps i en l'espai, està en constant canvi a causa de les diferents situacions que l'afecten en cada moment. Dit en altres paraules, en aquest cas de Vicent Salvador: una teoria centrada a definir el concepte de literarietat no tindria prou capacitat predictiva, ja que el seu objecte d'estudi no és sinó una idealització d'uns fets concrets sensibles a la diversitat de contextos culturals, històricament mutables i no subjectes a unes regles d'evolució definides. Però aquest raonament ens duria, ara, massa lluny.
Tot el nomenat fa de la literatura i de la seua definició un món de idees, món que s’ha anat confeccionant al llarg de la història, adaptant-se als canvis que s’han produït en el seu objecte d'estudi. En l’actualitat, la variació del concepte de literatura condiciona a més a més el concepte didàctic d’ensenyament i aprenentatge del que és literatura, ja que amdues instancies: el que és i com explicar-ho, van irremediablement lligades, donç comprendre es aprendre.
Abans de Aristòtil el primer pensador grec del qual es conserva una quantitat important de reflexions al voltant del fet literari és Plató. L'acostament de Plató a la literatura es realitza en un doble vessant: metafísic i ètic. Des d'ambdós punts de vista, la consideració de la literatura és més aviat negativa per a d’ell, ja que conduïa a perdre la memòria.
Altra definició del concepte literatura, que integra el fet literari, es la donada per l’autor J. Domínguez Caparros (2001), qui entén la literatura com un llenguatge propi del tipus de comunicació especial que és l’art... si la literatura canvia d’una època a un altra, d’una societat a altra, en la seua descripció deu integrar elements textuals i extratextuals, com caracteritzadors del tipus de comunicació artística en que consisteix. Aquesta perspectiva comunicativa implica que la literatura és un missatge dins d’un acte comunicatiu, el qual és desenvolupa en una situació especial, amb un emissor, un receptor i un context propi.
Delimitar el concepte de literatura no es gens fàcil. Sebastià Serrano constatà que el fet de la literatura ha estat un intent fallit: El mateix concepte de literatura sembla que fa figa per més d'un indret. Amb açò, pretén fer-nos reflexionar sobre que és i també que no hi és literari. Ja no demanem un algorisme de reconeixement, però sí un criteri fiable que permeta delimitar clarament allò que és literatura i diferenciar-ho d'allò que no és.
Per altra banda, el fet literari és un fet històric, és mudable en el temps i en l'espai, està en constant canvi a causa de les diferents situacions que l'afecten en cada moment. Dit en altres paraules, en aquest cas de Vicent Salvador: una teoria centrada a definir el concepte de literarietat no tindria prou capacitat predictiva, ja que el seu objecte d'estudi no és sinó una idealització d'uns fets concrets sensibles a la diversitat de contextos culturals, històricament mutables i no subjectes a unes regles d'evolució definides. Però aquest raonament ens duria, ara, massa lluny.
Tot el nomenat fa de la literatura i de la seua definició un món de idees, món que s’ha anat confeccionant al llarg de la història, adaptant-se als canvis que s’han produït en el seu objecte d'estudi. En l’actualitat, la variació del concepte de literatura condiciona a més a més el concepte didàctic d’ensenyament i aprenentatge del que és literatura, ja que amdues instancies: el que és i com explicar-ho, van irremediablement lligades, donç comprendre es aprendre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada