Generes assagístics

Es tracta de generes que es troben englobats dins de la literatura didàctica, escrits generalment en prosa. En ells, l’autor du a terme una interpretació personal i subjectiva davant qualsevol tema (temàtica diversa i variada), sense aprofundir massa en ell i amb la finalitat de donar-lo a conèixer. Entre els diversos aspectes que presenten és pot destacar:

-Té llibertat formal.

-No està subjecte a estructures prèvies.

-El estil no ha de ser monòton.

-Les idees han de ser clares i convincents.

L’assaig constitueix un discurs essencialment descriptiu i no narratiu: i encara dins d’una tipologia del discurs descriptiu, constitueix un discurs equidistant-podriem dir-entre discurs descriptiu científic i discurs descriptiu artístic. (Aullón, 1987, p.101). Per tant, l’assaig es diferencia de la prosa novel·lística i de la descripció científica degut a l’ús, persistència i predomini del discurs descriptiu. És troba en la zona de l’indeterminat, la seua funció es la de parlar al voltant de la realitat.

És pot destacar autors espanyols que treballaren amb aquest gènere, com són José Ortega i Gasset, Miguel de Unamuno, Ramon Llull, etc.

D’altra banda, resulta molt interessant poder treballar i apropar als estudiants els generes assagístics. Aquests, poden ser posats a la pràctica de diverses maneres a la aula; per exemple, mitjançant l’aplicació d’activitats relacionades amb aforismes, la formació per part de l’alumnat d’una crítica sobre un article d’un tema qualsevol, i també mitjançant l’explicació didàctica en forma escrita de la resolució dels problemes matemàtics. Aquests tres tipus de tasques son eficients i adequats, ja que permeten treballar amb els xiquet el concepte d’idea, d’interpretació, propicia la recerca d’informació, i com a conseqüència la formulació d’un pensament.