Competència literària

En termes generals, podem considerar la competència literària com el conjunt de coneixements i microhabilitats per a ser capaços d´utilitzar la literatura. Es tracta d´una competència lectora específica i té diferents components, com els coneixements literaris, habilitats expresives i comprensives... Es tracta d´un terme que va lligat amb el d´educació literària, ja que aquesta es la que ens permet desenvolupar la nostra competència.

En els anys 70,  es va arribar a la conclusió de que l´adquisició de la  competència literària  no s´aconsegueix únicament fent que els xiquets es sàpiguen quins són els autors més destacats i quines són  les seues novel·les. Cal tindre en conte que un bon lector literari es forma llegint  literatura (Colomer T.). Per tant, aquesta capacitat no es innata sinò adquirida i fa que  les escoles tinguen que preguntar-se quin és el  millor mètode per a aconseguir que l´educació literària siga de qualitat i formar lectors competents. En aquest  moment, s´adonaren de què la  lectura devia estar adaptada a l´edat del xiquet i per tant,la literatura infantil podia tindre molt de profit. Hi havia molta gent que estava en contra pel fet que no consideraven que la literatura infantil i juvenil es puguera considerar obra literària.

Durant la  següent dècada, la principal meta que es buscava aconseguir era saber quins llibres ajuden als xiquets a aprendre a  llegir i els ajuden a crear els seus propis pensaments i desenvolupar habilitats en la lectura del text. Per tant, la polèmica ja no es centra en dir si es tracta de literatura de veritat o per a xiquets,  sinò endinsar-se en la finalitat del text literari.

Per a qè un xiquet tinga una competència literària que el faça comprendre textos literaris  ha de tindre una serie d´habilitats que es posen en pràctica  a l´hora de la lectura. Diversos estudis ens fan pensar que aquesta competència no s´adquereix únicament  en  activitats d´escriptura i lectura. L´activitat més influent en el procés de l´adquisició de la llengua escrita és haver escoltat contes de menut (Wells).  La  comprensió de les narracions es altra de  les ferramentes  de  les que ha de disposar un lector competent. Actualment, a les escoles és un dels problemes més greus quan els xiquets lligen un text. El xiquet llig el text i quan l´acaba es queda com al principi, no s´ha enterat de res. Existeixen estratègies per aconseguir que els xiquets comprenguen millor els textos. Resumir paràgrafs, fer preguntes al voltant del text, predir el que va a passar més endavant.

Com a futur mestres, hem de saber com podem desenvolupar la  competència  literària en els nostres alumnes.  Hem de seleccionar amb molta cura els  textos que han de llegir, ja que han de resultar d´interés per  al  alumnat a la vegada que educatius. Una altra experiència  que pot resultar molt enriquidora  es construir el significat d´una manera conjunta, per a compartir experiències, veure distintes opinions del que s´ha llegit. Fer activitats que motiven a la lectura  i que no siguen tan sols llegir-ne un pel seu conte…

Per a concloure acabe amb una frase de Patrici Batalla: Cal que els professionals de l’ensenyament no oblidin la funció comunicadora i comunicativa del llenguatge. El treball de lectura a primària hauria d’anar molt relacionat amb la pràctica de la creació literària. Sense cap dubte, llegir es fonamental per a desenvolupar la creativitat en els xiquet, una qualitat molt demandada i que en la escola no es treballa el suficient. La capacitat crítica sols es pot desenvolupar fent que el xiquet treballes de manera autònoma i prenent les seues decisions. Per a aprendre hi ha que equivocar-se.