Educació literària

Podem definir a grans trets l’educació literària com el procés de preparació per a poder participar eficaçment en el procés de recepció e interpretació dels discursos literaris. Ha de quedar clar que no es tracta de l’aprenentatge de diversos moviments literaris, dates, autors,èpoques..., es tracta d’anar més enllà, és a dir, aprofundir en els aspectes que envolten el procés literari i anar en la direcció que ens dirigeix cap a la recerca del plaer literari. Aquesta educació de la literatura es troba dins de la formació cultural de l’individu, en aquest sentit, García Berrio (1989:185) pot destacar la pervivència d’allò literari, que viu i es reforma en la tradició múltiple ininterrompuda.
En termes didàctics, la finalitat de la literatura ha de ser la d’orientar al lector a la formació per llegir i apreciar la literatura; en aquest sentit, Dillis (1986) assenyala que la finalitat formativa de l’educació literària es pot resumir en la formació del lector competent. Parlant d’aquests termes, es important considerar que s’ha produït una evolució en la forma de tractar i mostrar l’educació literària en les aules. Antigament, s’ensenyava una literatura basada en la memorització de textos literari, que eren obligatoris per llegir; aquests tipus d’ensenyament s’anomenava lectura de possessió. Altra manera d’ensenyar era mitjançant l’anàlisi de les figures retòriques del textos. A partir d’aquests, s’estudiaven els diferents corrents literaris, els autors amb les seues corresponents biografies; tot des d’una perspectiva que buscava la memorització de conceptes teòrics.

No obstant això, amb el pas del temps aquesta forma d’ensenyament ha anat canviant, ja que l’escola precisa d’un enfocament que puga permetre la integració de diverses perspectives per al tractament didàctic de la formació literària, i per tant, per a la formació del lector literari amb capacitat per a saber llegir; segons Charmeux (1985) aquesta seria la de utilitzar els comportaments lingüístics com a propis e inclouria diverses dimensions afectives (d’implicació i seguretat), cognitives (de formalització de coneixements implicats) i pragmàtiques (de domini i adaptabilitat de conductes lectores).

Aquesta nova didàctica està basada en l’experiència de recepció del lector, que es troba fonamentada en que amb l’introducció de l’estètica de la recepció es dona un altre gir a la noció de la literatura imperant durant segles i que la poètica formal havia consagrat: la literatura es una manera especial de ser del llenguatge, de estar construïts els textos. L’estètica de la recepció intervé directament amb els problemes d’interpretació i el significat al plantejar, per el contrari, que l’obra literària existeix únicament quant es llegida i es l’experiència de la recepció l’única manera d’actualitzar-se al text com a objecte estètic. Pozuelo (1994:87). Tot i aquesta nova didàctica de la literatura, habitualment es seguint treballant aquesta a les aules de manera analítica i teòrica, és a dir, s’utilitza la lectura dels llibres de text per a posteriorment tractar aspectes i continguts lèxic-semàntics, gramaticals o de producció escrita amb una relació mínima o inexistent amb aspectes purament literaris del llibre o text llegit.

Per poder donar-li forma a eixa formació del lector literari, es important plantejar una proposta que estiga basada en:

-Dotar a l’alumnat de competències, habilitats i estratègies necessàries per a poder despertar i satisfer el gust per llegir.

-Potenciar que l’alumnat siga el propi creador de la seua competència literària.

-Donar-li importància les capacitats d’observació, valoració i anàlisi de produccions del fet literari.

-Utilitzar una metodologia participativa.

-Fer ús de la lectura d’obres literàries.

Tots aquests aspectes tenen com a finalitat el desenvolupament de la competència lecto-literària, plantejada de forma significativa. Per tant, el mestre es l’encarregat en aquest procés d’establir, delimitar i assumir els objectius de potenciar la llibertat com a lector, educar la capacitat de l’alumnat per a la assimilació interpretativa i ampliar les competències literàries de l’alumnat per a que aquest puga apreciar, comentar e interpretar les obres literàries. En l’actualitat, és important destacar la influència de les TIC en l’ensenyament i aprenentatge; l’alumnat pot fer ús d’aquestes ferramentes electròniques per poder cercar, accedir a més informació i textos, i d’aquesta manera poder millorar la seua autonomia de treball i enriquir en major mesura el procés de relació e interacció amb la literatura.

En definitiva, l’educació literària i tot allò que engloba és el camí necessari per dur a terme una relació més propera i real amb la literatura, amb la capacitat per poder despertar la satisfacció i el gust per llegir i escriure literatura, col·laborant en la formació de nous participants literaris.