Literatura de tradició oral

La literatura de tradició oral és fàcil relacionar-la amb l’educació encara que no siga del mode més formal, sinó que aquesta englobaria histories, contes, llegendes i refranys populars de temes quotidians que amaguen directrius i consells quasi sempre dirigits als més xicotets. Aleshores, podríem dir que en un primer nivell, es tracta d’ensenyament popular.

És probable que aquesta literatura la transmeten els adults de la família als joves de la casa, tant siguen els pares com oncles o iaios. Però, encara que parega que no, té molta importància car suposa, en molts casos, un dels primers contactes amb la cultura i la literatura; de fet, asegura Colomer que l’educació primària aprofita eixe coneixement per a introduir l’aprenentatge de la llengua escrita (Colomer, 1991).

A més, amb l’aparició de la etapa educativa de infantil, es va començar a utilitzar la literatura de tradició oral com instrument per a l’educació útil i profitós de manera que s’ha mantingut i encara es practica en els centres de hui en dia (Colomer, 1994).

Però, també existeix el perill de que el contacte dels xiquets amb la literatura es quede en tan sols aquesta aproximació i no es fomente el gust per la lectura. Així, Colomer adverteix de que molts i moltes mestres opten massa voltes per la tradició oral, el que provoca la limitació de la experiència literària dels alumnes (Colomer, 1991).

També molts altres autors, com Batalla i Segarra, consideren que la literatura de tradició oral condiciona en gran mesura l’adaptació a  l’aprenentatge de la literatura a la primària (Batalla & Segarra, 2003).