Literatura Infantil i Juvenil. LIJ

Per a definir aquest terme, primer hem de delimitar el camp d’estudi, cosa gens senzilla doncs es tracta de un fenomen prou modern i que no compta amb unes característiques específiques; nogensmenys, podem dir que la LIJ (Literatura Infantil i Juvenil) és una disciplina situada entre  moltes àrees, com la llengua, la literatura per supost, la pedagogia, la sociologia o la psicologia entre d’altres (Mínguez 2011).

Però, abans de res, s’hauria de concretar l’aparició d’aquesta vessant de la literatura. En realitat, els estudiosos tenen distintes opinions al respecte i moltes vegades estos desacords a l’hora de establir l’inici de la LIJ tenen relació directa amb el moment històric; tanmateix, en aquest cas ens centrarem en el segle XVIII, moment en el que es va massificar l’alfabetització de les clases mitjanes i baixes. Aquell fou un intent d’oferir un producte a l’abast de tothom, incloent als més petits en aquest públic. També és veritat que hi hagueren molts altres textos enfocats als més menuts en temps anteriors al segle XVIII, però no han sigut considerats part de la LIJ car no compleixen els tres requisits fonamentals (Mínguez, 2011).

Una vegada situada la LIJ en la història, hem de recordar que és una ferramenta molt valuosa per a construir la competència literària de l’individu, a més de que conforma l’intratext de cada lector. Però sempre ha de ser atractiva per als xiquets i les xiquetes, els vertaders protagonistes d’aquesta literatura. Altre apartat essencial de la LIJ és que ha d’estar en tots els casos present el caràcter educatiu. Per això, podem enumerar tres característiques principals per a tractar de definir la LIJ: la literarietat, l’adequació al lector model i el component educatiu. Nogensmenys, la LIJ no sols es pot entendre així, sinó que també es poden utilitzar altres enfocaments (Mínguez, 2011).

La Literarietat fa referència a que tots els textos que es consideren LIJ abans han de ser acceptats per la literatura, és a dir, que per a parlar de literatura infantil primer hem de confirmar que és literatura perquè hi ha molts textos didàctics i lúdics que es dirigeixen al públic infantil i juvenil però que no han sigut reconeguts en l’àmbit literari, com els desplegables o llibres-joguet, els anomenats “llibres per a la infància”.

A això hem d’afegir que amb el desenvolupament de les noves tecnologies s’està confonent més encara el concepte de literatura perquè ara podem trobar textos molt breus en qualsevol lloc i no es sap amb certesa si són o no literatura. Però hi ha altres postures, com la del crític literari Peter Hunt, qui pensa que és el valor d’una obra la que concedeix la categoria de literatura, o no, i no els trets. Per tant, la definició mai es pot considerar estàtica o inamovible sinó que és dinàmica i es troba en canvi.

En quant a l’adequació al lector, és primordial que els llibres de la LIJ cerquen la empatia, els escriptors han de posar-se en la pell dels infants, individus sense cultura ni coneixements ni tampoc capacitat de crear idees molt elaborades.

Així, és veritat que durant la història hi ha hagut molts llibres que han llegit milers de joves i  xiquets (crossover literature), però no es poden considerar part de la LIJ car no han sigut creades explícitament per a això, per a ells.

El component educatiu, per la seua part, fa referència a la transmissió de valors i idees que fa el autor mitjançant l’obra per a educar i fer conèixer de noves realitats. No parlem tan solos de un transfons didactista ni moralista sinó que es tracta de un component que, de fet, es dona en qualsevol text literari, però que en l’àmbit de la LIJ es més destacat.