Gènere narratiu

El gènere narratiu és un dels molts gèneres que engloba la literatura, però aquest té molta  importància doncs compta amb un recull molt extens d’obres. El gènere conté molts elements que el conformen. En primer lloc, trobem al narrador què és qui s’encarrega de contar la història; després, la idea principal i la successió d’esdeveniments; i els components més figuratius que són els personatges i el marc contextual que defineix temps i lloc.

A més, la narrativa ajuda molt al desenvolupament de certes habilitats dels xiquets i joves per diferents qüestions. Per exemple, l’aprenentatge de diferents accions i conductes dels personatges o la selecció d’informació rellevant. I altres funcions del gènere serien la repercussió de determinades característiques de les històries en els estats afectius del lector, la percepció estètica del llenguatge i la variabilitat de les interpretacions entre els lectors (Colomer, 1991, 1994).

Efectivament, la capacitat del lector de connectar els esdeveniments narratius entre ells té relació amb la seua habilitat de preveure què passarà, és a dir, que si els xiquets en la seua lectura poden  relacionar idees possiblement podran també representar a la seua ment possibles conseqüències (Colomer, 1994).

Per altra banda, la narrativa proporciona molts exemples d’ús de gèneres no literaris, com ara la recepta a la novel·la de Laura Esquivel Como agua para chocolate, la notícia a El paral·lel 42 de John Dos Passos, Dràcula de Bram Stocker i tantes altres, o les instruccions al conte «Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury» de Quim Monzó (Bordons, 2003).